We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

lo drac p​ò​t èsser tanben una soca

by Feràmia

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
baila me 03:36
Baila me puslèu la vida bel amor desencantat vent de sòmni e d’aucelilha d’un bel aubre ben plantat; sus una branca de sause tot l’amarum de l’estiu fuòc de l’èr, flamba que crema un èr voide de tot dieu; un aucèl que vai per nivols, tot piulant de soletat, una branca qu’i fai sinhe, au fons de l’eternitat; una cambra de silenci nuòch d’ombra e crudèl repaus un pensar qu’i bronsineja vespa d’aur, sens lutz ni patz; mas per un còr que camina en un gorg escur de carn amor, durbigués ta ròsa a l’espinha de l’asard.
2.
Per lei serres deis euses blaus l’eternitat que varalhava ambe l’odor aigra dei fedas s’es arrestada que penjava aicí ont siguèt vòstra espèra sus lei nèblas jaunas dei vaus e li remòrs deis autrei vidas. Pèira freja dei matinadas e finicion deis euses blaus vent que se’n vai rota que vira e que vos quita dins lo blau. Aicí ont siguèt vòstra espèra la montanha deis euses blaus escota que tomban leis oras - e quau ne prèga e quau ne plora - au fons deis avenirs a paus. Aicí ont moriguèt de joines quin pas ausa porgir sei piadas au rendètz-vos di mitralhadas e dei matins de libertat? Au rendètz-vos dei mitralhadas aviatz menat la libertat l’odor dei fedas dins lei brotas e vos leisseron sus la rota dins un matin de libertat ambe lei jorns ambe lei nuèchs ambe lo cèu dins vostreis uèlhs. Aicí ont moriguèt de joines quin pas ausa porgir sei piadas au desèrt de la libertat? La libertat que davalava ambe l’odor aigra dei fedas sus lei rotas de la montanha vèrs la tèrra de nòstrei clèdas mentre qu’amont onte se crosan lo vespre ambe l’eternitat s’enaurava la nusetat d’una sola nivola ròsa.
3.
Tota la nuèit s’amagava d’una branca de figuièr, sèt estelas resquilhavan un pam de cèl vers la mar, sèt estelas qu’estelavan sèt desirs a tos vistons. Trompa lo fòc de ma boca fuèlha amara del rampalm! Una cançon s’enlairava que gisclava de mon sanc e sèt mila grilhs cantavan jos la vota dels olius. Fasètz gràcia Nòstra-Dama a un paure d’aquel cant. Trompa lo fòc de ma boca fuèlha amara del rampalm ! Aladonc arribèt l’ora que l’oracle aviá marcat. Cuèissa blanca al clar de luna O ! camin de mon desir, doas palombas delargadas son doas frutas dins mas mans e dos rengs de pèrlas finas an fait marca dins ma carn. Trompa lo fòc de ma boca fuèlha amara del rampalm ! N’aurai pas pro de ma vida per pensar d’aquela nuèit. Quand los grilhs de l’olivièra s’arrestèron de cantar un angèl contra ma fauda, plorava, desconsolat; angèl de la flor vermelha espelida pel seren, l’espèr, en rauba de luna, dançarèl demest sos plors. O ! los mots de mèl e d’ombra que doblidèrem enlà car la nuèit sus nòstras tèstas teissiá l’auba per deman.
4.
Quora vendrà ma jove pastorèla? Vòli nadar dins l’òli Quora vendrà ma jove pastorèla? Me'n fau de lagui Benlèu, s’es anada mólzer las vacas Benlèu, s’es arrestada beure un còp de lach Benlèu, fa l’amontanhatge Dempuèi que l’espèri dins mon vilatge! Benlèu, se passeja dins los bòsques Espèri que los lops n’an pas fach un repais Ò! quin malur que seriá, Soi ieu que la voliái manjar Non pas amb las arpas, mas amb d’amor e de pan Benlèu, lo drac li prometèt mai que çò que li prometiái Espèri qu’a pas ja usat de sa còrna dolenta ai pas jamai agut fisança en aquel tipe Dintra lèu lèu, se dintras!
5.
basta l'ase 04:47
Me vòl far trabalhar tota la setmana Ò! basta l’ase pel cuol Me vòl far cambiar los uèlhs per la coa! Ò! basta l’ase pel cuol Vòl que daisse venir lo lop al pargue, Ò! basta l’ase pel cuol Es el que pluma las aucas sens las far cridar, Ò! basta l’ase pel cuol N’aurà ni mon anma, ni mon còs Me vòl far venir lèbre, Ò non! Dintrarai pas dins son jòc! Soi pas tan inocent que çò que creses Ne vòli pas escampar mon òli, Ne soi segur de çò que vòli Ò! Drac, tas manipulacions non m’aténhon Ò! jamai me faràs dintrar dins ton jòc N’auràs ni mon anma, ni mon còs.
6.
marsejada 03:19
Un jorn de ploja e de sorelh Sola en palús l’ai acipada. Dins sos uolhs verds la marsejada Jogava amb la raissa dau cèl!… Un briu m’agachèt a la muda: Ausiái se créisser alin los grelhs, Una cridadissa d’aucèls Lionhs dors la mar s’èra perduda. Mas lèu l’ombrina asalvatgida S’esbeguèt de son morranchon. Me mosseguèt dins un poton En me trasent : « ieu soi ta vida!… Aime degus, vivent o mòrt; Mai que de gaugs ieu porte pena. Ve! Soi una trassa de femna M’agrada d’escarnir los còrs… » E la capona m’esposcava Tot balandrant un pe descaus: Vesiái pas que sos uolhs verdaus Qu’a còps lo sorelh mirgalhava. Subran amb un long cacalàs Espolsèt d’ela l’amaresa, E s’estirant ambe prigresa S’auborèt drecha au sorelhàs - Saique! Ai pas acabat encara Jove, de te faire patir!… E s’esquifèt dins lo matin Sens que vegèsse mai sa cara. Ara enanat per long país Qu’enchaut se lo vent me bacèla, Se lo cèl plora o ris: plen d’ela Tot mon còr macat trefolís
7.
deliure 03:16
Ara que mon còr es pastat e ma cara d’òme complida tot drech au sorelh de la vida que trais mon ombra au caladat, m’enchaute pus… Cossí que vire, onte que siegue l’an que ven, a la fortuna soi consent s’ai tota entre las mans ma vida… Basta!… En mas ropas coma un rei se cau ne manarai l’araire o baile de tot lo terraire sens me creire mai farai lei. Pode pus èsser d’un estat ni m’estacar en-luòc sus tèrra. Òme caucigue la polvèra, passe deliure en la ciutat. Saique torne a Cesar çò siu: me paga per far ma jornada; mas un còp que l’ai acabada Cesar es pas pus res per ieu. Mon diu dins mon còr embarrat e ma cara d’òme complida m’avance au sorelh de la vida ambe mon ombra a mon costat.
8.
lei penjats 05:48
I aviá sèt òmes penjats qu’èran pas que de jovents I aviá sèt òmes penjats qu’escotan bofar lo vent I aviá sèt òmes penjats qu’èran pas que de jovents. I a de cambas sèt parèus que ballavan dins lo vent I a de cambas sèt parèus que van dins lo vent dolent I a de cambas sèt parèus que ballavan dins lo vent. I a sèt ombras sot lo pont dintre lo soleu movent I a sèt ombras sot lo pont qu’an vergonha dins lo vent I a sèt ombras sot lo pont dintre lo soleu movent. I aviá sèt òmes penjats qu’èran pas que de jovents I aviá sèt òmes penjats qu’escotan bofar lo vent I aviá sèt òmes penjats que van dins lo vent movent.
9.
Ai de calhaus dins ma cauçadura, ai pas pus de cervesa dins mon gòt, ai pas las chifras ganhantas, ne soi segur, es lo drac! los fials de mos escotadors son tots entremesclats, pas cap de papièr igienic dins los comuns publics, ai de vapor sus mas clucas, i vesi pas res, ne soi segur, es lo drac! La caganha, la taxa d’abitacion, las tomatas que venon d’Espanha, ne soi segur, es lo drac! lo prètz del gasòli, los aniversaris que doblidi, lo metrò en retard, la canha de me far de que manjar, lo papièr pintrat de mos reires, lo desrevelhador que sonèt pas los còps de solelh dins l’esquina, lo telefòn que capta pas, las nòtas falsas de son sax, los dos ortelhs que li mancan, l’ordenador que s’atuda , una taula garrèla, se cramar jos la docha, lo vent que me descofa, la color de sa veitura, lo negatiu de mon compte.

credits

released May 13, 2017

www.feramia.com

license

all rights reserved

tags

about

pantais recòrds Forcalquier, France

label independent de musica occitana

contact / help

Contact pantais recòrds

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

pantais recòrds recommends:

If you like lo drac pòt èsser tanben una soca, you may also like: