1. |
baila me
03:36
|
|||
Baila me puslèu la vida
bel amor desencantat
vent de sòmni e d’aucelilha
d’un bel aubre ben plantat;
sus una branca de sause
tot l’amarum de l’estiu
fuòc de l’èr, flamba que crema
un èr voide de tot dieu;
un aucèl que vai per nivols,
tot piulant de soletat,
una branca qu’i fai sinhe,
au fons de l’eternitat;
una cambra de silenci
nuòch d’ombra e crudèl repaus
un pensar qu’i bronsineja
vespa d’aur, sens lutz ni patz;
mas per un còr que camina
en un gorg escur de carn
amor, durbigués ta ròsa
a l’espinha de l’asard.
|
||||
2. |
||||
Per lei serres deis euses blaus
l’eternitat que varalhava
ambe l’odor aigra dei fedas
s’es arrestada que penjava
aicí ont siguèt vòstra espèra
sus lei nèblas jaunas dei vaus
e li remòrs deis autrei vidas.
Pèira freja dei matinadas
e finicion deis euses blaus
vent que se’n vai rota que vira
e que vos quita dins lo blau.
Aicí ont siguèt vòstra espèra
la montanha deis euses blaus
escota que tomban leis oras
- e quau ne prèga e quau ne plora -
au fons deis avenirs a paus.
Aicí ont moriguèt de joines
quin pas ausa porgir sei piadas
au rendètz-vos di mitralhadas
e dei matins de libertat?
Au rendètz-vos dei mitralhadas
aviatz menat la libertat
l’odor dei fedas dins lei brotas
e vos leisseron sus la rota
dins un matin de libertat
ambe lei jorns ambe lei nuèchs
ambe lo cèu dins vostreis uèlhs.
Aicí ont moriguèt de joines
quin pas ausa porgir sei piadas
au desèrt de la libertat?
La libertat que davalava
ambe l’odor aigra dei fedas
sus lei rotas de la montanha
vèrs la tèrra de nòstrei clèdas
mentre qu’amont onte se crosan
lo vespre ambe l’eternitat
s’enaurava la nusetat
d’una sola nivola ròsa.
|
||||
3. |
la nuèit del paure
02:24
|
|||
Tota la nuèit s’amagava
d’una branca de figuièr,
sèt estelas resquilhavan
un pam de cèl vers la mar,
sèt estelas qu’estelavan
sèt desirs a tos vistons.
Trompa lo fòc de ma boca
fuèlha amara del rampalm!
Una cançon s’enlairava
que gisclava de mon sanc
e sèt mila grilhs cantavan
jos la vota dels olius.
Fasètz gràcia Nòstra-Dama
a un paure d’aquel cant.
Trompa lo fòc de ma boca
fuèlha amara del rampalm !
Aladonc arribèt l’ora
que l’oracle aviá marcat.
Cuèissa blanca al clar de luna
O ! camin de mon desir,
doas palombas delargadas
son doas frutas dins mas mans
e dos rengs de pèrlas finas
an fait marca dins ma carn.
Trompa lo fòc de ma boca
fuèlha amara del rampalm !
N’aurai pas pro de ma vida
per pensar d’aquela nuèit.
Quand los grilhs de l’olivièra
s’arrestèron de cantar
un angèl contra ma fauda,
plorava, desconsolat;
angèl de la flor vermelha
espelida pel seren,
l’espèr, en rauba de luna,
dançarèl demest sos plors.
O ! los mots de mèl e d’ombra
que doblidèrem enlà
car la nuèit sus nòstras tèstas
teissiá l’auba per deman.
|
||||
4. |
quora vendrà
03:34
|
|||
Quora vendrà ma jove pastorèla?
Vòli nadar dins l’òli
Quora vendrà ma jove pastorèla?
Me'n fau de lagui
Benlèu, s’es anada mólzer las vacas
Benlèu, s’es arrestada beure un còp de lach
Benlèu, fa l’amontanhatge
Dempuèi que l’espèri dins mon vilatge!
Benlèu, se passeja dins los bòsques
Espèri que los lops
n’an pas fach un repais
Ò! quin malur que seriá,
Soi ieu que la voliái manjar
Non pas amb las arpas,
mas amb d’amor e de pan
Benlèu, lo drac li prometèt
mai que çò que li prometiái
Espèri qu’a pas ja usat
de sa còrna dolenta
ai pas jamai agut fisança en aquel tipe
Dintra lèu lèu, se dintras!
|
||||
5. |
basta l'ase
04:47
|
|||
Me vòl far trabalhar tota la setmana
Ò! basta l’ase pel cuol
Me vòl far cambiar los uèlhs per la coa!
Ò! basta l’ase pel cuol
Vòl que daisse venir lo lop al pargue,
Ò! basta l’ase pel cuol
Es el que pluma las aucas sens las far cridar,
Ò! basta l’ase pel cuol
N’aurà ni mon anma, ni mon còs
Me vòl far venir lèbre, Ò non!
Dintrarai pas dins son jòc!
Soi pas tan inocent que çò que creses
Ne vòli pas escampar mon òli,
Ne soi segur de çò que vòli
Ò! Drac, tas manipulacions
non m’aténhon
Ò! jamai me faràs dintrar dins ton jòc
N’auràs ni mon anma, ni mon còs.
|
||||
6. |
marsejada
03:19
|
|||
Un jorn de ploja e de sorelh
Sola en palús l’ai acipada.
Dins sos uolhs verds la marsejada
Jogava amb la raissa dau cèl!…
Un briu m’agachèt a la muda:
Ausiái se créisser alin los grelhs,
Una cridadissa d’aucèls
Lionhs dors la mar s’èra perduda.
Mas lèu l’ombrina asalvatgida
S’esbeguèt de son morranchon.
Me mosseguèt dins un poton
En me trasent : « ieu soi ta vida!…
Aime degus, vivent o mòrt;
Mai que de gaugs ieu porte pena.
Ve! Soi una trassa de femna
M’agrada d’escarnir los còrs… »
E la capona m’esposcava
Tot balandrant un pe descaus:
Vesiái pas que sos uolhs verdaus
Qu’a còps lo sorelh mirgalhava.
Subran amb un long cacalàs
Espolsèt d’ela l’amaresa,
E s’estirant ambe prigresa
S’auborèt drecha au sorelhàs
- Saique! Ai pas acabat encara
Jove, de te faire patir!…
E s’esquifèt dins lo matin
Sens que vegèsse mai sa cara.
Ara enanat per long país
Qu’enchaut se lo vent me bacèla,
Se lo cèl plora o ris: plen d’ela
Tot mon còr macat trefolís
|
||||
7. |
deliure
03:16
|
|||
Ara que mon còr es pastat
e ma cara d’òme complida
tot drech au sorelh de la vida
que trais mon ombra au caladat,
m’enchaute pus… Cossí que vire,
onte que siegue l’an que ven,
a la fortuna soi consent
s’ai tota entre las mans ma vida…
Basta!… En mas ropas coma un rei
se cau ne manarai l’araire
o baile de tot lo terraire
sens me creire mai farai lei.
Pode pus èsser d’un estat
ni m’estacar en-luòc sus tèrra.
Òme caucigue la polvèra,
passe deliure en la ciutat.
Saique torne a Cesar çò siu:
me paga per far ma jornada;
mas un còp que l’ai acabada
Cesar es pas pus res per ieu.
Mon diu dins mon còr embarrat
e ma cara d’òme complida
m’avance au sorelh de la vida
ambe mon ombra a mon costat.
|
||||
8. |
lei penjats
05:48
|
|||
I aviá sèt òmes penjats
qu’èran pas que de jovents
I aviá sèt òmes penjats
qu’escotan bofar lo vent
I aviá sèt òmes penjats
qu’èran pas que de jovents.
I a de cambas sèt parèus
que ballavan dins lo vent
I a de cambas sèt parèus
que van dins lo vent dolent
I a de cambas sèt parèus
que ballavan dins lo vent.
I a sèt ombras sot lo pont
dintre lo soleu movent
I a sèt ombras sot lo pont
qu’an vergonha dins lo vent
I a sèt ombras sot lo pont
dintre lo soleu movent.
I aviá sèt òmes penjats
qu’èran pas que de jovents
I aviá sèt òmes penjats
qu’escotan bofar lo vent
I aviá sèt òmes penjats
que van dins lo vent movent.
|
||||
9. |
ne soi segur es lo drac
10:06
|
|||
Ai de calhaus dins ma cauçadura,
ai pas pus de cervesa dins mon gòt,
ai pas las chifras ganhantas,
ne soi segur, es lo drac!
los fials de mos escotadors son tots entremesclats,
pas cap de papièr igienic dins los comuns publics,
ai de vapor sus mas clucas, i vesi pas res,
ne soi segur, es lo drac!
La caganha,
la taxa d’abitacion,
las tomatas que venon d’Espanha,
ne soi segur, es lo drac!
lo prètz del gasòli,
los aniversaris que doblidi,
lo metrò en retard,
la canha de me far de que manjar,
lo papièr pintrat de mos reires,
lo desrevelhador que sonèt pas
los còps de solelh dins l’esquina,
lo telefòn que capta pas,
las nòtas falsas de son sax,
los dos ortelhs que li mancan,
l’ordenador que s’atuda ,
una taula garrèla,
se cramar jos la docha,
lo vent que me descofa,
la color de sa veitura,
lo negatiu de mon compte.
|
pantais recòrds Forcalquier, France
label independent de musica occitana
Streaming and Download help
pantais recòrds recommends:
If you like lo drac pòt èsser tanben una soca, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp